 |
| Iglesia construida sobre la casa de Pedro y Andrés en Cafarnaún |
La
Palabra de Dios es eficaz, capaz de cambiar las cosas, de invertir esta
sociedad injusta. La actitud de Jesús es la garantía, la promesa de que es
posible. Los cristianos nos hemos de convencer de esta realidad. Tenemos que salir
de nuestro pesimismo y victimismo. La historia, el mundo, la humanidad están en
las manos de Dios. Quien mueve la historia es el Espíritu Santo. ¡Hemos de
convencernos y ser más optimistas, más luchadores (en el buen sentido de la palabra)!
Jesús
inauguró una nueva forma de entender las relaciones humanas, donde ninguna
persona es inferior a otra, donde cada ser humano es hermano del otro, donde
todos y todas son respetados por si mismos, no por lo que tienen o aparentan.
Embarquémonos en esta tarea, ¡ya! Y dejemos de quejarnos.
L’Església ens invita a reflexionar sobre les Escriptures del diumenge V del temps ordinari cicle B
ResponderEliminarLa primera lectura correspon al llibre de Job (Jb 7:1-4, 6-7), el relat ens invita a una reflexió: en qui en cal depositar la nostra confiança, en els homes o en Déu?. Job compara la vida humana com un estat de servei, com el d’un jornaler o esclau, estats de vida possiblement miserables. Cada home té assignat un temps de vida i un treball; el temps de vida de Job i el seu treball està ple de desgràcies. Job acostumat a una relació tranquil•la amb Déu, apel•la implícitament l’amor que Déu el te. Els seus amics humans l’hi han fallat, però dóna per segur que el seu amic diví vindrà a buscar-lo, encara que per el pugui ser tard. El fet de Job seria diferent si ell pogués saber d’un judici i una possible felicitat després de la mort, però ell no conta amb proves ni fonament per abraçar aquesta creença, caldrà doncs que arribi la maduresa dels temps i la promesa de salvació de Déu, cantat en el Salm (Sl 146: 1-2, 3-4, 5-6) vingui entre nosaltres encarnada: Jesucrist.
La segona lectura correspon a la carta de Pau els Corintis (9:16-19,22-23): a diferència de Job, Pau ja és coneixedor de la salvació, Pau és apòstol perquè hi ha vis al Senyor Ressuscitat. Que ningú invoqui la seva llibertat per procedir com vulgui; també sóc lliure diu Pau i apòstol privilegiat perquè «a vis a Jesucrist», i no obstant, gaudint del dret i sentint-se lícit de viure de la seva labor apostòlica, Pau viu del seu treball manual, amb la finalitat de donar exemple els fidels. La salvació és a la vegada do i labor; do, perquè no depèn del propi voler, sinó de la misericòrdia divina; labor, perquè ens cal esforçar-nos moguts per l’ajuda de Déu.
L’Evangelista Marc (Mc 1:29-39) dóna la resposta a Job “el Regne de Déu és entre nosaltres” i a la vegada dóna sentit al treball lliure de Pau “la predicació de la bona nova”.
Marc deixeble de Pare, és coneixedor de la curació de la sogra e Simó, que Jesucrist fa en presència dels tres deixebles, testimonis d’excepció d’altres episodis de la vida de Jesús (5,37; 9,2; 14,33). Al vesprejar acaba el descans del sàbat, el portaren els endimoniats, ells també són criatures malaltes, homes desgraciats, homes en pecat, independents de Déu, realment pervertits i malalts, esclaus dels seus propis dimonis per molt d’èxit que puguin gaudir. Jesucrist imposa silenci, no vol que pugui ser considerat com un messies polític, el seu reconeixement serà comprensible a partir del moment de la seva resurrecció.
Jesucrist necessita de l’oració, prega al Pare, per continuar en la seva labor de servei a les necessitats corporals i espirituals de la gent senzilla i, per continuar en la seva labor de predicació per tota la Galilea.